dimarts, 29 de setembre del 2009
GRAMÀTIQUES DEL SILENCI
La primera part cadascú va tenir de triar un bon comunicador conegut per a tothom i desprès ho vam esposar davant tota la classe comentant el perquè de la nostra tria.
Vam veure que sobretot el to de la veu, l’expressivitat, l’aproximació cap al públic, l’humor...feien que aquella persona fos un bon comunicador.
La segona part de la classe va constar en fer grups de 4 o 5 persones. La professora Rosa ens va passar a cadascun dels grups un plec de fulls extrets de llibres. L’activitat constava en llegir l’article i resumir en 5 punts allò important i desprès esposar-ho a tota la classe.
A continuació us escric breument les idees del text que a mi em va tocar: Gramàtiques del silenci.
Actualment, la comunicació no verbal s'ha convertit en una eina molt important en la nostra activitat comunicativa.
1. Tot i que durant el passat el llenguatge no verbal no tingués importància, les noves tecnologies han impulsat l’interès per explorar aquest tipus de comunicació.
2. L'aportació del llenguatge al procés comunicatiu és molt més petita que l'aportació del llenguatge no verbal. És a dir, sovint ens expressem millor amb el llenguatge no verbal (to de la veu, sentits...) que amb qualsevol altre tipus de llenguatge.
3. La persona que comunica correctament és la persona que utilitza tot el cos per comunicar-se (utilitzant tots els tipus de llenguatge).
4. La comunicació verbal i la no verbal es distribueixen els papers a l'hora de transmetre la informació. Quan informem sobre fets objectius utilitzem el llenguatge verbal, en canvi, per presentar fets subjectius (estat d'ànim, emocions, desitjos...) utilitzem amb més freqüència el llenguatge no verbal.
5. Enganyar, quan utilitzem el llenguatge verbal, és fàcil, però amb el no verbal ens delatem, ja que aquest mostra els sentiments reals.
Gràcies a tots. Un petó.
Inici del curs 2009-2010
Hola a tots !!!!Primerament, estic molt contenta de tenir una classe com vosaltres, sou tots genials i espero aprendre molt de vosaltres.
Només fa unes setmanes estava desitjant començar el curs proposant-me propòsits i il·lusionant-me per conèixer gent, aprendre... i mira, JA HI SOM. Espero que siguin els 4 anys més aprofitats de la meva vida fen allò que ens agrada a tots.
Ja toca iniciar el curs i sobretot, amb ànims de passar-ho bé, conèixer gent, aprendre entre tots i així poder iniciar el curs en bon peu i amb un bon resultat.
Ens queden 4 anys plens de coneixements, tan pràctics com teòrics, i per tant, ens hem de conèixer entre tots per així aprendre en comú tot allò que ens ensenyen.
Ja se que he sigut molt lenta en iniciar el bloc...però jo en temes d'informàtica se lo més bàsic sóc un cas perdut. Espero que aquest curs n'aprengui i que no se’ m faci gaire dur.
Un petó ben gran a tots.
dissabte, 26 de setembre del 2009
CREACIÓ DEL BLOG
En aquest blog ens han comentat que em de fer una o dos entrades mínimes per setmana i hi haurem d'escriure allò que anem aprenen a classe amb una petita reflexió i també podem complementar el blog amb articles de diari que ens interessin, vídeos, informació de magisteri infantil , de les Tic, etc.
Jo ni sabia que era un bloc, mai n'havia utilitzat perquè sóc una nefasta en el tema l'ordinadors, però encara que hi trobu dificultats, intento anar fent entrades rutinàriament, perquè sinó ho deixo abandonat.
Ara toca ficar-se les piles durant aquest semestre amb aquesta assignatura que em comporta dificultats.
dimarts, 22 de setembre del 2009
QUI ÉS UN BON COMUNICADOR?
A la classe de comunicació vàrem escriure a la pissarra el nom de un bon comunicador i els motius pel qual ho creiem( la manera de parlar, vocalització, sentit d'humor,...).
Van sortir un munt de personatges coneguts( periodistes, presentadores de radio o de programes de televisió i fins i tot, el rei d'Espanya.
Va ser una activitat molt entretinguda i vàrem poder observar que per a nosaltres un bon comunicador no era aquell que dominava la llengua, sinó el que tenia més sentit de l'humor i tractava temes que a nosaltres ens arribaven amb entusiasme.