Us presento la Patricia, la nostra companya de classe i també la meva companya en les anades i tornades cap a classe, els dinars i sopars a la residència, les nits a la televisió i les rialles que mai falten en la seva cara i als del seu voltant.
Segur que tots la coneixeu molt bé perquè no es difícil de percebre des de lluny el seu caràcter i la seva manera d’actuar davant la gent, però jo us faré una breu descripció d’allò que més conec d’ ella.
És una noia que va néixer fa 19 anys a Andorra, on vivia amb la seva família. Encara que actualment està distanciada d’ ella per motius acadèmics i d’oci . Tot i això, els troba molt a faltar, especialment al seu gos que té poc més d’un any i fa que a ella li caigui la baba cada cop que en parla.
No es pot dubtar mai les seves ganes de gaudir la vida minut a minut, sortint de festa i divertint-se amb els seus amics.
Al ser tan oberts, té moltes amistats i no ha tingut problemes per a fer amics i relacionar-se en moments en què no ha tingut els seus millors amics al seu costat, encara que té un caràcter fort que pot arribar a fer xocar amb algú.
Algunes de les seves maneres per distreure’s són l’ordinador, la televisió, quedar amb els amics, anar al cine, sortir de discoteca, veure musicals, fer xerrades intenses amb les seves amigues, ajudar a la gent que l’importa...
Però no tot és tan bonic com ho explico, si entrem a la seva habitació ens és encara més fàcil poder descriure-la perquè es veu tota l’habitació feta un caos de roba, llibres i diverses coses. Això no vol dir que sigui una noia desordenada, però sí que necessita, de tant en tant, ordenar una mica la seva habitació i posar ordre a la seva vida.
Li agrada molt dormir fins les tantes però sempre acaba anant-se a dormir tard parlant amb els amics, escoltant música..
Li encanta fer el burro perquè els seus amics riguin amb ella i fer que tots traiem un somriure en els moments difícils , escoltar música de FLAIX FM, fer treballs manuals fent guardioles utilitzant un globus...
També té temps lliure a les tardes que dedica fent de cangur a nens petits per guanyar-se els seus diners per a poder, després, donar-se els seus capritxos en roba i sortides lúdiques.
En conclusió, és una noia vividora, treballadora, responsable, hiperactiva, somiadora, capritxosa, amistosa, desordenada...però lo més important és que arriba a la gent d’una manera especial.
dijous, 29 d’octubre del 2009
dilluns, 19 d’octubre del 2009
Un PATO andorrà, hiperactiu i especial.
Us presento la Patricia, la nostra companya de classe i també la meva companya en les anades i tornades cap a classe, els dinars i sopars a la residència, les nits a la televisió i les rialles que mai falten en la seva cara i els del seu voltant.
Segur que tots la coneixeu molt bé perquè no es difícil de percebre des de lluny el seu caràcter i la seva manera d’actuar davant la gent, però jo us faré una breu descripció d’allò que més conec d’ ella.
És una noia que va néixer fa 19 anys a Andorra, on vivia amb la seva família. Encara que actualment està distanciada d’ella per motius acadèmics. Tot i això, els troba molt a faltar, especialment al seu gos que té poc més d’un any i fa que a ella li caigui la baba cada cop que en parla.
Al ser tan amistosa, no ha tingut problemes per a fer amics i relacionar-se en moments en què no ha tingut els seus millors amics al seu costat, encara que té un caràcter fort que pot arribar a fer xocar amb algú.
Algunes de les seves maneres per distreure’s són l’ordinador, la televisió, quedar amb els amics, anar al cine, sortir de discoteca...
Si entrem a la seva habitació ens és encara més fàcil poder descriure-la perquè es veu tota l’habitació feta un caos de roba, llibres i diverses coses. Això no vol dir que sigui una noia desordenada, però sí que necessita, de tant en tant, ordenar una mica la seva habitació.
Li agrada molt dormir fins les tantes però anar-se’n a dormir tard, fer el burro perquè els seus amics riguin amb ella i fer que tots traiem un somriure en els moments difícils , escoltar música de FLAIX FM, fer treballs manuals fent guardioles utilitzant un globus...
També té temps lliure a les tardes que dedica fent de cangur a nens petits per guanyar-se els seus diners per a poder, després, donar-se els seus capritxos en roba.
En conclusió, és una noia vividora, treballadora, responsable, hiperactiva, somiadora, capritxosa, amistosa, desordenada...
Segur que tots la coneixeu molt bé perquè no es difícil de percebre des de lluny el seu caràcter i la seva manera d’actuar davant la gent, però jo us faré una breu descripció d’allò que més conec d’ ella.
És una noia que va néixer fa 19 anys a Andorra, on vivia amb la seva família. Encara que actualment està distanciada d’ella per motius acadèmics. Tot i això, els troba molt a faltar, especialment al seu gos que té poc més d’un any i fa que a ella li caigui la baba cada cop que en parla.
Al ser tan amistosa, no ha tingut problemes per a fer amics i relacionar-se en moments en què no ha tingut els seus millors amics al seu costat, encara que té un caràcter fort que pot arribar a fer xocar amb algú.
Algunes de les seves maneres per distreure’s són l’ordinador, la televisió, quedar amb els amics, anar al cine, sortir de discoteca...
Si entrem a la seva habitació ens és encara més fàcil poder descriure-la perquè es veu tota l’habitació feta un caos de roba, llibres i diverses coses. Això no vol dir que sigui una noia desordenada, però sí que necessita, de tant en tant, ordenar una mica la seva habitació.
Li agrada molt dormir fins les tantes però anar-se’n a dormir tard, fer el burro perquè els seus amics riguin amb ella i fer que tots traiem un somriure en els moments difícils , escoltar música de FLAIX FM, fer treballs manuals fent guardioles utilitzant un globus...
També té temps lliure a les tardes que dedica fent de cangur a nens petits per guanyar-se els seus diners per a poder, després, donar-se els seus capritxos en roba.
En conclusió, és una noia vividora, treballadora, responsable, hiperactiva, somiadora, capritxosa, amistosa, desordenada...
dissabte, 10 d’octubre del 2009
LLENGUA I LLENGUATGE
A la classe del divendres vàrem buscar i diferenciar aquestes dos paraules(llengua i llenguatge) que acostumen a ser a vegades una mica confoses.
El llenguatge és un mitja de comunicació i expressió necessari en les persones i que fa possible el discurs interior i també cap els altres, l'autoexpressió. És el més extens i dona suport a la memòria i a l'autoreflexió. També és necessària per el pensament.
És molt més que un mitjà o un instrument de comunicació que fa que siguem persones. Per això, es diu que és una facultat humana, universal (que tenen tots els humans i de manera igual).
Permet classificar i agrupar les diferents paraules en una de genèrica i també fa possible que es faci referència a coses abstractes( nostalgia, amor, coses passades o futures,...)
En canvi, la llengua és un sistema de signes lingüístics que permeten la comunicació interior i exterior d'un mateix lloc o altre. Per que hi hagi comunicació ha d'haver un emissor i un receptor que entenguin la mateixa llengua. Resumint, es tracta d'un sistema de signes, símbols o senyals universals que es fan de manera oral.
La llengua és la concreció del llenguatge
Tan la llengua com el llenguatge són essencials en els éssers humans per a poder-nos comunicar i relacionar-nos entre nosaltres. S'ha de dominar la pròpia llengua per a poder-se comunicar amb els éssers de la mateixa societat( ciutat o poble) i això farà que la societat tingui un nivell cultural superior.
El llenguatge és un mitja de comunicació i expressió necessari en les persones i que fa possible el discurs interior i també cap els altres, l'autoexpressió. És el més extens i dona suport a la memòria i a l'autoreflexió. També és necessària per el pensament.
És molt més que un mitjà o un instrument de comunicació que fa que siguem persones. Per això, es diu que és una facultat humana, universal (que tenen tots els humans i de manera igual).
Permet classificar i agrupar les diferents paraules en una de genèrica i també fa possible que es faci referència a coses abstractes( nostalgia, amor, coses passades o futures,...)
En canvi, la llengua és un sistema de signes lingüístics que permeten la comunicació interior i exterior d'un mateix lloc o altre. Per que hi hagi comunicació ha d'haver un emissor i un receptor que entenguin la mateixa llengua. Resumint, es tracta d'un sistema de signes, símbols o senyals universals que es fan de manera oral.
La llengua és la concreció del llenguatge
Tan la llengua com el llenguatge són essencials en els éssers humans per a poder-nos comunicar i relacionar-nos entre nosaltres. S'ha de dominar la pròpia llengua per a poder-se comunicar amb els éssers de la mateixa societat( ciutat o poble) i això farà que la societat tingui un nivell cultural superior.
dijous, 8 d’octubre del 2009
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Introducció de les TIC a les aules d'infantil.
Hola nois.
Estava buscant informació sobre el treball d'Educació Física i he trobat un escrit força interessant per a nosaltres que volem ser professors d'infantil.
Tracte de d'introducció dels ordinador en l'aula d'infantil sobretot perquè la seva utilització va avançant molt ràpidament i perquè te molts efectes educatius com estimular la capacitat perceptiva dels infants de manera que tinguin unes experiències amb les quals aprenguin a observar, perquè l'observació junt amb la manipulació són la base del coneixement, del desenvolupament cognitiu i motriu.
Aquesta unitat de programació extreta de "Una pinzellada al món de l'art" pretén iniciar a l'infant de P4 en l'ús de les TIC de forma habitual i com a eina comunicacional que ens ajuda a recollir i tractar informació.
Us enllaço el document a la pàgina web
Espero que la meva recerca us la llegiu i us aporti informació.
Un petó.
Estava buscant informació sobre el treball d'Educació Física i he trobat un escrit força interessant per a nosaltres que volem ser professors d'infantil.
Tracte de d'introducció dels ordinador en l'aula d'infantil sobretot perquè la seva utilització va avançant molt ràpidament i perquè te molts efectes educatius com estimular la capacitat perceptiva dels infants de manera que tinguin unes experiències amb les quals aprenguin a observar, perquè l'observació junt amb la manipulació són la base del coneixement, del desenvolupament cognitiu i motriu.
Aquesta unitat de programació extreta de "Una pinzellada al món de l'art" pretén iniciar a l'infant de P4 en l'ús de les TIC de forma habitual i com a eina comunicacional que ens ajuda a recollir i tractar informació.
Us enllaço el document a la pàgina web
Espero que la meva recerca us la llegiu i us aporti informació.
Un petó.
dijous, 1 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
