A la classe del divendres vàrem buscar i diferenciar aquestes dos paraules(llengua i llenguatge) que acostumen a ser a vegades una mica confoses.
El llenguatge és un mitja de comunicació i expressió necessari en les persones i que fa possible el discurs interior i també cap els altres, l'autoexpressió. És el més extens i dona suport a la memòria i a l'autoreflexió. També és necessària per el pensament.
És molt més que un mitjà o un instrument de comunicació que fa que siguem persones. Per això, es diu que és una facultat humana, universal (que tenen tots els humans i de manera igual).
Permet classificar i agrupar les diferents paraules en una de genèrica i també fa possible que es faci referència a coses abstractes( nostalgia, amor, coses passades o futures,...)
En canvi, la llengua és un sistema de signes lingüístics que permeten la comunicació interior i exterior d'un mateix lloc o altre. Per que hi hagi comunicació ha d'haver un emissor i un receptor que entenguin la mateixa llengua. Resumint, es tracta d'un sistema de signes, símbols o senyals universals que es fan de manera oral.
La llengua és la concreció del llenguatge
Tan la llengua com el llenguatge són essencials en els éssers humans per a poder-nos comunicar i relacionar-nos entre nosaltres. S'ha de dominar la pròpia llengua per a poder-se comunicar amb els éssers de la mateixa societat( ciutat o poble) i això farà que la societat tingui un nivell cultural superior.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada