L'home del vent

Feia molt temps que em rondava pel cap l’idea d’ explicar aquest fet que em va impactar , sorprendre i estranyar en la meva vida.
Era una tarda d’hivern i la neu queia a les muntanyes, però jo em reguardava del fred a la meva casa de vacances. Sentia i escoltava els moviments dels arbres del meu jardí, com es movien ,i els cops dels finestrals colpejats per la forta nevada i el vent fred que no deixava ni sortir al carrer a fer un tomb.
Jo estava amb tota la meva família ( pares i germans) a la casa, però jo preferia estar a la meva habitació jugant amb el meu petit germà.
Estàvem jugant fent puzles, jugant a pares i a mares i també fent-nos pessigolles mutament. Però de sobte el vent va donar un cop fort a la finestra fins a obrir-la. El meu germà petit s’espantà i es posà darrera meu agafat com un mono acabat de néixer.
Ell tenia por, no entenia el motiu pel qual s’havia obert de sobte la finestra i tremolós m’ho preguntà.
Jo també era petita, devia tenir uns 8 anys i jo no tenia la resposta, però vaig ser capaç d’explicar-li que el vent era com un home molt, molt i molt fort que quan s’enfadava i tenia fred, feia que les coses es movessin molt ràpid, s’ obrissin, es trenquessin, etc.
Per un moment es va quedar més tranquil però espantat com si d’un home dolent que li volgués fer mal a ell es tractes, va baixar corrents les escales fins a arribar als nostres pares.
No va preguntar més sobre el motiu pel qual s’havia obert la finestra, però sempre que feia vent, intentava fer soroll per no sentir-lo.